Quin és el significat del concepte “cultura europea” avui en dia? Quin és el seu futur i quin paper té en el canvi social? Aquestes són algunes de les preguntes a les que vol respondre el Congrés de Cultura Europea que s’organitza a Wroclaw (Polònia), entre el 8 i l’11 de setembre de 2011, al Consell del qual ha estat convidat a participar el Grec Festival de Barcelona, juntament amb d’altres prestigiosos festivals com el Festival d’Avinyó, el Festival Internacional de Teatre d’Atenes, el Wiener Festwochen o el Festival de Cinema de Berlín.

El Congrés s’organitza amb motiu de la presidència polonesa de la Unió Europea i té la missió de repensar el paper de la cultura en el món actual com un factor d’integració capaç de crear llenguatges comuns, com a instrument de canvi social, com a un lligam entre el que és global i local, i com a factor d’estímul de la creativitat social, entre d’altres assumptes.

El programa complet del Congrés es basarà en un llibre sobre la cultura europea contemporània i les seves perspectives de futur que ha estat encarregat pel Ministeri de Cultura polonès a professor Zygmunt Bauman. Bauman és un sociòleg i pensador que, entre d’altres assumptes, s’ha interesat fortament per la naturalesa de la modernitat. Seu és un concepte conegut com la “metàfora del jardiner” que contraposa les cultures dissenyades i dirigides pels poders polítics d’una banda i les silvestres o “naturals” de l’altra.

El Congrés s’organitza en col·laboració amb la major part d’institucions artístiques i científiques d’Europa i inclou més de cent esdeveniments i projectes a càrrec d’artistes, acadèmics, pensadors o activistes com Zygmunt Bauman, Jan Fabre, Oliviero Toscani, Azra Akšamija, Mirosław Bałka, Krzysztof Penderecki, Jonny Greenwood (Radiohead), Aphex Twin, Stefan Kaegi, Wilhelm Sasnal o Fatos Lubonja.

Entre d’altres àrees de discussió, al Congrés es parlarà sobre l’actual facilitat per produir i difondre continguts culturals; els lligams de la cultura amb el poder i l’economia; què vol dir ser europeu avui dia; el paper de les campanyes de promoció cultural; l’ús d’idees preexistents en el món de l’art; les realitats alternatives creades per les noves tecnologies; el fort component interdisciplinar de l’art actual; el nou paper de l’autoria en un món on compartir, distribuir i manipular és més fàcil que mai; o la creixent relació entre art i ciència.

Més informació: